Els alfabets del món

ELS ALFABETS DEL MÓN

TIPOLOGIA

Comunicació : información,idees,emociones,habilitas,etcétera , a través de símbolos,parrales,imatges,figures,grafics.,etc. SEGONS BERELSON.

PRINCIPIS

·Comunicación  gestual:

Gestos o símbols fets amb el mateix cos.

simple i mes complexos.

Una mica mes endavant

·Comunicación gestual:

Gestos o simbols fets amb el mateix cos

+sons(+complexos)

(+informació)

(+coneixements)

Plástica de senyals,símbols,signes usas en la comunicación oral en parets o pedres.

·Perque? simplement per NECESSITAT  (donar-li a entendre als altres el que volia una persona)

·Com ho fan? Recursos grafics a mà : Un pal,una pedra,els dits,les ungles,un tros d’os de l’ultim animal caçats…

·Mes endevant : Lent refinament de les demandes i necessitats: el món està explicat per la MÀGIA.

·Una mica mes endevant : Nécessitât i magia , art rupestre.

·Una mica mes enlevant : Necessitat i comunicació: Primers signes d’escriptura

ESCRIPTURA

Forma de donar-li un signe o simbol al llenguatge parlat

Paraules : imiten sons de la naturalesa, expressions d’aquesta.

Llenguatges:a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se.

Estabilment de codis consensual per poder completar el procés comunicatiu:

Emisor-Canal-Codi-Missatge-Receptor.

Alfabet

Agrupación de símbolos amb un ordre de determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serveix com sistema de comunicació.

Deriva del nom de les dues lletres gregues ‘alfa’ i ‘beta’.

Els alfabets del món (tipologia)

a)escriptura conceptual  

b)escriptura lingüistica : A través d’iones o representaciones grafiques express idees o parrales .

Pictograma:

Representación iconica que postre realista o be una idealització.

Exemples : jeroglific egipci,hitita jeroglific,

Escriptura cuneiforme:

Aquesta escriptura de forma progressivament els pictogrames inicials amb  una  mena de punxó .

Escriptura sil·labica:

-Cada signe representa un grupo fonética (sil·laba)

exemples:lineal B (grec micenic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota ; entre les llengües actuals , el japones.

Escriptura alfabetica :

-cada signe representa un fonema.

Exemples:fenici,frec,llatí,Alfabet Fonètic

Internacional (AFI).

-No són escriptures perfectes.

El catalá

Origen de l’escriptura

·L’escriptura neix independetment a diverses civilitzacions, probablement a partir de pictogrames.

Mesopotàmia : escriptura sumeria

A partir del 3300 ae,a Sumer s’escriuen tauletes d’argila amb un sistema semipictografic (20.000 ideogrames)que, cap al 2500 ae,

esdevé escriptura cuneiforme.

·La llengua sumeria,poc coneguda,és de tipus aglutinant (ni indoeuropea ni semitica)

·Orientación de l’escriptura: per columnes (d’esquerra a dieta) i de dale a baix.

Orient mitja i Àsia menor

·Adaptaran la tecnica cuneiforme els pobles de l’Orient mitha i l’asia menor :

acadis, elamites assiris,babilonics,hurrites,hitites.

·Cap al 500 ae,els perses empren un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·làbic.

·Egipto:sistema jeroglific

·Des del 3000 ae fins al 400 de, a Egipte s’empra el sistema jeroglific(6000 pictogrames), a partir del qual es desenvolupen dues 

escripture scursives.

·Demotica

·Hieratica

·La demotica o corrent,cap al 650 ae, més simplificada i per a usos administratius i economics (sil·labari de 24 signes monoconsonatics i

80 biconsonàtics);

·La hieratica o sagrada, gairebé tan antiga com la jeroglifica,reservada des de l’aparició de la demotica ala religió.

·Orientacio delescriptura : dreta/esquerra, esquerra/dreta (bustrofedó)

·XINA: escriptura logogràfica

Els primers caracters de l’escriptura xinesa(4500 signes) ja apareixen a ladinastia shang (1400). Des de la reforma de la dinastia Qin(s.lll ae) fins

al s.XX,quan hi ha una darrera simplificacio i s’introdueix l’àlfabet llatí (anys 1950), els caracters xinesos augmenten fins a 50.000,1500 dels quals son

apresos a l’escola bàsica.

·L’origen pictographique d’alguns signes és évident,per l’escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semànticofonètica (logogrames)

·Des del s.V, existeixen casos d’escriptura sil·labica, el mes reeixit dels quals va ser el fan-chi’eh (62 signes),a començaments del segle XX.

·JAPÓ

·A partir dels hanzi o caracters xinesos , els japonesos comencen a adaptar (s V de),

poc sistematicament i amb valor fonetic,els seus kanji.

Fins al  segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:

·per a la lengua oficial,el katakana o gana (47 signes derivats del k’ai-shu o escritura finesa, que ayuden a pronunciar les kanji);

·Actualment,al Japó s’empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana (mots estragers), hiragana(literatura,

premsa,carrer) i romaji .

·Amèrica Central

·Els sistemes d’escriptura més complets de l’America precolombina (els indis americans feien pictogrames i els inques,’’quipus’’ o nusos) son:

l’asteca (Mèxic central).

maia(El savador)

Tots dos sistemes combinen elements fonografics.

Creta:escriptura jeroglifica i sil·laba.

A creta senore yba escriotura jerroglifica (1900-1700 ae)

que evoluciona cap a dues curvies : 

·lineal A : encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica.

·lineal B : derivada de la lineal A,correspon ja a una llengua grega.

Les dos sil·labiques.

ESCRIPTURES ALFABETIQUES.

Les primeres escriptures alphabétiques registren llengües semitiques:

a) evolución a partir del jeroglíficos egipcis,com les:

-Inscripcions protosinatiques(31signes)

-protopalestines(a partir del 1500 ae)

b)o bé evolucionen de l’escriptura cuneïforme,com els 30 sgines de l’alfabet d’urgarit(Siria)

Alfabet fenici

·L’akifat fenici també registra una llengua semitica.

·Inscriptions mes antigues:daten del 1200 ae,pero les diferencies son insignificans respecte a l’alfabet establert cap ala 1000  ae a Biblos.

·Origen:els vincles culturals i conercials de Fenicia amb Egipte,així com l’estructura semitica com una de les seves llengües.

Aleph i Beth =  bou y casa.

Derivacions de l’alfabet fenici

Despres del seu establiment,l’escriptura fenicia,es va difondre pel Mediterrani.

·branca fenicia

·branca palestina

·Branca aramea

·àrab meridional (d’on deriva l’escriptura etilòpica,500 ae).

Alphabet grec

·L’origen semitic de l’alfabet grec s indubtable.

·La primera inscripción congelad és del sele VIII ae.

·El prestec s’hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps.Aixi:

-grec arcaic el nombre de lettres és variable i l’orientació té la forma de bustrofedó.

-grec clàssic,en canvi,trobem un alfabet ( oriental de Milet o jònic) , amb 24 lletres i una orientació esquerra/dreta.

Innovacions propies del grec :

-L’anotació de vocals esporadiques a les llegues semitiques.

-l’alfagiment d’algues consonants inexistents en les langues sémitiques.

Destacar : 

a)Aportación de vocales

FONAMENTAL:

Fa posible transcripció fonética satisfactoria les llegues europea.

alfa,Epsilon,lota,Omicron,Ypson.

b)Periode clàssic:

Les lletres

Digamma,San,Qoppa,Sampi desapareixen, i per això no tenim les seves minúscules.

·Devisions de l’alfafet grec:

Participara en el proces de formació de diverses escriptures:

A L’EPOCA  ANTIGA:

·llengües no hel·leniques (cari,lici,lidi)

·les escriptures italiques(estrusc)

·copte(egipci i nubi)

A L’EPOCA MEDIEVAL:

·el gòtic

·l’eslau

Alfabet llatí

L’alfabet latí és una mes de les nombrases escritures locals que els estruscs i els italics prenen, més o menys directament , d'alfabets grecs occidentals.  

En el cas de Roma, es tracta probablement d’una adapatació estrusca de l’rescriptura d’Eubea.

Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae.

·Classic
·Consistueixen definitivament 23 lletres , amb orientació inicial bustrofedica i posteriorment (ss.VI-IV ae) d’esquerra a dreta.

·Despres d’una llarga evolució l’escriptura llatina ha esdevingut una de les més universals.

Destacar:

a) Principi:21 lletres (G,J,N,O,I = afegides als nostres alfabets)

b)Nous sons = noves combinacions CH,PH,RH,TH.

Alfabet arameu

Els arameus són un poble semetic establert a Síria , on van esdevenir mercenaris i comerciants.

L’escriptura armada : oficial  durant més d’un mil’leni a diversos imperis, i la seva llengua es tambe biblica.

Té 22 consonants i orientació dreta/esquerra.

Alifbet hebreu

Te dues formes :

·Antiga : l’rescriptura fenicia l’us es religios.

·Moderna : derivada de l’alfabet arameu,s’anomena hebreu quadrat emprada actualment.

Alifat àrab

Es constituteixen en el segle IX-VII ae , no tenen regne fins el segle 1

L’escriptura evolucionara cap als dos tipus principals del periode islàmic(Segle VIII)

·Cufic

·Naskhi

28 consonantes orientación dieta/esquerra

adoptat a : ASIA,AFRICA I EUROPA 

No semitics : Persa,alfganes , malasi, bantús.-

Índia 

Existeix una escriptura ptotoindica 2500 ae.Mohenjodaro(vall de l’indo)

Escriptures modernes deriven de l’alfabet arameu:

·la kharosti (250 ae - segle V de )

·i la brahmi (anterior al segle III)23 signes + 4 vocals , varietat descriptures locals a India i Àsia.

Alfabets eslaus

El primer va ser una creación original de Ciril-li (sele IX), com reina per a l’evangelització del pobres eslaus :

·40 signes glagolitics.

·recentment incertament atribuit a Ciril.

·43 signes derivades de lletre grègues glagolitiques i ‘d’altres signes.

1050 :  els pobles eslaus han de tirar ar entre l’alfabet cirilic i el llatí.

Escriptura germànica

·El futhark o alfabeto rúnic : creación propia del dobles germanic , amb aportaciones de l’alfabet llatí , 16 i 24 signes lineal.

Caracters rúnic : 

·associais a questions magiques i mistiques

·Transmitted un mistake secret , cada signe te la selva qualitat.

Alfabet ibèric

Segles VI-V ae es van fer servir a la peninsula Ibèrica diversos alfabets :

·El fenici

·el frec jònic

·l’escriptura tartesso-Ibèrica : 27 signes.

Nous alfabets

No han deixat d’apareixer nous alfabets.

·Taquigrafia : Pepys,segle XVII:300 símbols ; pitman,segle XIX : 65 lletres)

·Telegraf (Morse:aparell,1832;codi;  1838)

·l’escriptura per a cecs ( Braille, 1809-1852)

·l’IPA o Alfabet Fonètic Intemacional(Passy,1886)

·L’esperanto (llengua auxiliar planificada) 

Codi de signes per a sords.

·els senyals de trànsit,etc…

Elements amb els quals produim o fixem l’escripturatambé han evoulucionat.

·Impremta

·màquina d’escriure

·Processador electronic de textos